La sopa de trufes negres Elysée
Si hi ha un cuiner mític aquest és sens dubte el francès Paul Bocuse, conegut entre els seus col·legues com l’Emperador. Gran tòtem de la cuina francesa contemporània, el pare i la mare de la Nouvelle Cuisine, si bé és cert que ho va fer al costat d’altres cuiners, segurament un dels moviments més influents de la cuina de tots els temps. Probablement va ser el primer gran cuiner la personalitat i la figura del qual van transcendir més enllà dels fogons, fins a convertir-lo en el primer cuiner realment mediàtic de la història de la cuina moderna. El seu llibre La Cocina del Mercado, encara està considerat com un dels grans clàssics i ha estat el llibre de referència de moltes generacions de cuiners des de la seva publicació, ja en el llunyà 1980 (la primera edició a Espanya).
El restaurant de Paul Bocuse
Instalat al seu restaurant, L’Auberge du Pont de Collonges, que sembla tret d’un malson kistch per la seva estètica d’Hansel i Gretel, a Collonges au Mont d’Or, Paul Bocuse, que va aconseguir la seva tercera estrella Michelin amb 39 anys, acudeix, o acudia doncs en l’actualitat és un venerable home de 85 anys, diàriament al mercat de St Antoine, que segons explica ell mateix “no és, ni de bon tros, el més important de la ciutat [Lió]” però “és un mercat de pagesos al qual venen els seus productes dels camps propers els vilatans que desitgen vendre’ls directament”. Paul Bocuse sempre ha presumit de preparar els seus plats “amb el millor del millor” i ha adoptat la divisa del seu mestre Fernand Point: és fàcil complaure’m amb tal que em serveixi vostè el millor.
L'Emperador
La recepta que us presento avui és la Sopa de trufes Elyseé. Aquest plat el crea especialment Bocuse el 1975 per als qui eren els inquilins del palau de l’Elisi, Valéry Giscard d’Estaing i la seva esposa, amb motiu del dinar, amb la presència dels millors cuiners de França (Michel Guérard, Roger Vergé, Alain Chapel, i els germans Troisgros), i durant el qual se li va lliurar a Paul Bocuse la Creu de la Legió d’Honor com a Ambaixador de la cuina francesa, el 25 de febrer d’aquell any. De fet el nom del plat en francès és Soupe Aux Truffes Noires V.G.E (per Valéry Giscard d’Estaing). Durant el mateix dinar, del qual també va preparar-ne les postres, Bocuse es va vantar que la recepta no era totalment seva (i quina recepta pertany completament a un únic cuiner?). Li va explicar al president que durant una cacera a Alsàcia i inspirant-se en el chicken pie anglès, el seu amic Paul Haeberlin li va servir trufes recobertes d’un lleuger fullat. I Bocuse tampoc oblidava d’una sopa de pollastre i bou que va dinar a casa d’uns camperols de les Ardenes i que ells acompanyaven amb trufa negra ratllada. “Simplement, vaig barrejar les dues receptes” li va dir al president. Et voilà!
LA RECEPTA
En cada sopera individual posar dues cullerades de matignon (parts iguals de pastanaga, ceba, api, xampinyons, tot tallat a daus petits i ofegat en mantega sense sal), les trufes tallades en rodanxes irregulars, el foie gras també tallat en rodanxes irregulars i una tassa de consomé fort.
Pinteu les vores d’una capa fina de pasta de full amb rovell d’ou i cobriu-ne el plat de sopa, segellant bé les vores. Posar el plat de sopa en un forn a 425 graus. Que es cuini molt ràpid. La pasta de full ha de créixer amb la calor i adquirir un color daurat, senyal que està ben cuit. Utilitzar una cullera sopera per trencar la pasta de full, que ha de caure a la sopa.
Catering Deneuve Bloc 
Deixa un comentari