Piratas, un abordatge encisador

16 març

ImageQuan entres al Piratas (Ausiàs Marc, 157, Barcelona, entre Marina i Lepant, 932 457 642) sembla que hagis canviat de ciutat i de país. La sala té un aire de bistro parisenc; a mà esquerra, hi ha una barra i al fons unes cinc taules per seure on hi caben al voltant de 20 persones (la meva visita va ser un dimecres per la nit i van omplir). La sensació és d’haver entrat a la casa d’una família que ha improvisat un restaurant. Per això, el tracte també serà familiar, agradable i acollidor. La seva proximitat a l’Auditori i al Teatre Nacional el converteix en una eina de doble fil: és perfecte per aprofitar el desplaçament per anar a algun concert o alguna obra de teatre però es fa imprescindible reservar.

I la teca? Exquisita. L’amo ens porta la carta però a més ens l’explica plat per plat. Els preus oscil.len al voltant dels 15 euros (excepte els anomenats Pla B, més econòmics, que no arriben als 10 euros). La carta diferencia entre primers i segons, però diria que més aviat estem davant d’una carta de platerets on l’ideal és compartir-ho tot.

I després de demanar, un cop d’ull a la peculiar carta de vins: després de preguntar-nos per les nostres preferències enològiques, ens van portar sis ampolles de vins buides i ens van cantar, en directe, les característiques i curiositats de cadascun d’ells. Unes explicacions no d’expert però sí molt encertades; tant, que malgrat haver descartat inicialment un Rioja, vam acabar bevent-ne un. Va ser el Luberri que ens havia descrit com una golosina. I aixì va ser. Els preus dels vins anaven dels 15 als 36 euros (unes etiquetes amb els preus penjaven de cadascuna de les ampolles buides).

I ara, sí, comencen a arribar els plats. Primer, uns tomàquets raf amb formatge de cabra, amb una base d’oli deliciosa. El segon entrant van ser uns taquets de bacallà d’Islàndia amb pebrot del piquillo, una combinació salat-dolç que va resultar espectacular. I per acompanyar tot això, una mica de pa torrat i pa amb tomàquet sense oli. Perquè sense oli? Doncs perquè ens van portar tres ampolles d’olis diferents per anar tastant. Un altre encert.

Anem pels segons. Sípia amb pèsols: un guissat excel.lent, dels que penso repetir quan torni al Piratas. I per últim, unes cuixetes de guatlla lleugerament escabetxades que es desfeien a la boca. Llàstima que les racions fossin una mica justetes… Per acabar, vam compartir un postre: una ensaimada amb crema cremada regada amb Grand Marnier.

El compte va pujar 45 euros per persona. I abans de pagar, una última sorpresa: ens van oferir endur-nos el vi que no havíem acabat. Perfecte! Un gest que hauria de sovintejar en més restaurants.

Quan vam marxar, ja fèiem càbales sobre quan tornarem i a quins dels nostres amics els ho recomenaríem. Quin millor senyal per un restaurant que els clients vulguin fer un abordatge darrera un altre. Només podia ser un restaurant de… Piratas.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: