Cesc

Viatjar i anar a restaurants, aquestes són dues de les meves passions. I si es poden combinar, millor que millor. Quan preparo un viatge o escapada, una de les primeres coses que faig és un treball de camp sobre quins son els restaurants més interessants de la zona. Si vaig a NYC, m’agrada menjar una hamburguesa al The Spotted Pig, a Lima no vull perdre’m l’Astrid y Gastón; a Menorca, vull comprovar si Sa Pedrera d’es Pujol és a prop de l’estrella Michelin. Però, és clar, no em passo la vida viatjant ni fent escapades… i per això és una sort viure a Barcelona, on les opcions són il.limitades i en constant evolució. Aquí els treballs de camp van per barris: si vaig al Poblenou em cruspeixo uns ous estrellats al Vell Poblenou, al centre no em perdo el menú del Mamacafé i al Born és inevitable visitar la barra de Cal Pep.

La teca (i la carta de vins!) no és l’únic important per trobar-te a gust en un restaurant. De què serveix si el servei és antipàtic, l’espai no és agradable o al final la despesa econòmica acaba espatllant una vetllada prometedora. Perquè un restaurant el qualifiqui amb bona nota ha de mantenir un bon equilibri entre totes aquestes peces: la teca i el mam, el servei, l’espai i la factura.

Una de les experiències culinàries més impressionants la vaig viure a El Bulli. Allà no vaig anar a fer un àpat sino a disfrutar d’un espectacle. Però la excel.lència gastronòmica pot ser a tot arreu; només cal anar amb els cinc sentits ben desperts. Per mi, anar a un restaurant no és només menjar. Vull màgia. Si no, anant al Pans&Company i al McDonald’s ja n’hi hauria prou… no és això, companys, no és això.

Jo no entenc massa de cuina, no he passat de la truita (a la francesa) i de fer de ‘pinche’ de la meva dona. Segurament no podré fer crítica constructiva d’un plat, però sí sabré si és aconsellable repetir l’experiència. Fer crítiques gastronòmiques no es la meva especialitat però el que sí m’agradaria és compartir amb tothom aquells llocs que, per mi, tenen màgia (pel menjar, per la carta de vins, pel servei, per l’espai o fins I tot per la factura). Aquells llocs on ja el primer dia, tot just després de creuar la porta d’entrada i abans fins i tot de seure a la taula, et dius… “aquí hi hem de tornar”.