Per qué és tan dolent el cafè dels esmozars dels hotels?

31 oct.

I love Cafè

És un dels grans misteris de la nostra era. El cafè dels esmorzars dels hotels moltes vegades és un beuratge que difícilment podem identificar amb aquesta beguda que el comú dels mortals prenem per esmorzar. Per què diables és tan dolent? En països on no hi ha costum de prendre cafè, diguem que a la italiana, es pot comprendre que això que diuen cafè resulti una aigua fosca de sabor tènue, però en països com el nostre, on ens agrada el cafè com ens agrada, això que serveixen en els esmorzars de la majoria dels hotels és ben complicat d’empassar. Tan difícil és fer un cafè decent? O tan car?

A la meva mare no li agrada el cafè, però sempre diu que el que serveixen en els hotels sí li agrada … perquè no és cafè. A l’altre costat, tinc un amic que diu que per a ell el dia no comença fins que s’ha pres el primer cafè del matí. Per això es posa de molt mala llet quan, ell que pot viatjar sovint, en un hotel de categoria, ell que s’ho pot permetre, li serveixen per esmorzar, a preus que rarament baixen dels 12 euros, un cafè horrible. Ja ha pres el costum d’esmorzar fora.

Durant molt temps es va parlar de com de malament es menjava als hotels i era cert. Per fortuna això ha anat canviant i en molts hotels es comença a menjar de forma decent, o com a mínim es té l’opció d’acudir a un restaurant dels anomenats gastronòmics, la direcció del qual recau en un famós xef. Però el tema del cafè dels esmorzars sembla que no hi ha Déu que ens ho solucioni de moment. I no hauria de ser tan difícil, no?

Quan et sentis a la taula del saló d’esmorzars de qualsevol hotel, a l’hora del cafè, et pots trobar, bàsicament, amb alguna d’aquestes dues possibilitats:

La dolenta: que un / a cambrer / a et pregunti que vols prendre i porti dos gerres, una amb llet i una altra plena del comentat beuratge que recorda vagament a allò que coneixem per cafè. Un cafè filtrat fet a litres, reescalfat i / o mantingut calent en termos industrials.
La pitjor: una màquina, com de vending però sense haver de posar monedes i en les que el client posa la tassa de  i no un got de plàstic, en la qual es pot triar, prement el corresponent botó, com es vol el cafè : sol, tallat, amb llet, curt, llarg … El sorprenent és, que es premi el botó que es premi, el líquid que s’obté és molt semblant i bàsicament inbebible.

En els hotels grans, on s’han de servir 200 o 300 esmorzars cada dia, un entén que els costos de tenir una o diverses persones fent el cafè han de ser difícilment assumibles. I a més, amb el pesadets que vegades som en la manera com ens agrada que ens el serveixin, això de cafè descafeïnat amb la llet molt calenta, curt de cafè i en vas, no en tassa, multiplicat per 300 tipus ha de ser massa , per a qualsevol cambrer, per expert que sigui. Però la cosa és que en hotels petits, realment petits, el problema és el mateix: cafès que de cafè només tenen el nom. I la categoria de l’hotel, les estrelles, per desgràcia, tampoc té cap importància. Ni el preu de l’esmorzar.

I dic jo, que molt d’aquest cafè que es fa ha de quedar en els termos i molt del que se serveix s’ha de quedar a les gerres. I ja a posar màquines, hi ha avui en dia una gran varietat d’aparells, tipus Nespresso, que permeten que cada usuari es faci el cafè ell mateix i al seu gust. Què les capsuletes són molt cares? A cas són barats els esmorzars dels hotels? Jo prefereixo que em cobrin un euro més, però poder prendre un cafè en condicions.

I un apunt final: Què em diuen dels sucs que serveixen també en els esmorzars?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: