La defensora del vi nu

31 oct.

El penúltim llibre dAlice Feiring

Quantes vegades hem sentit i/o llegit que el vi és un element viu pràcticament orgànic, que a més a més de despertar-nos emocions i fer-nos sentir bé (Catering Deneuve recomana sempre que beveu amb moderació), té la capacitat de explicar-nos les carecterístiques del territori, el terroir del  què parlen a França. Les diferents varietats de raïm amb que s’ha fet també ens parlen de la història del lloc, i finalment els mètodes emprats pel bodeguer també acaben per donar una personalitat única i diferenciada a cada vi. Un cop l’enòleg l’ha parit i embotellat, el vi ha nascut per a que ens els bevem. Després segueix evolucionant i es fa gran, fins que, finalment, comença a morir, i si mirem de veure’ns-el massa tard, segurament ja haurà pedut el seu vigor juvenil o haurà deixat de ser un madur atractiu, per convertir-se en un vell decrèpit que no s’aguanta els pets. Igualment, al voltant del vi hi ha molta poesia, a vegades ratllant qüasi bé la cursileria, que ha fet que molts dels personatges que són al seu voltant, sempre hagin estat considerats uns romàntics incurables, que a més a més es dedicaven al vi pràcticament per amor a l’art, ja que segons sembla aquest era un món en el que era complicat guanyar diners. Complicat fins que a principis de la dècada del 80 del segle passat, irromp la figura de Robert M. Parker Jr, un senyor que no fas pas gaire va gosar otorgar 90 punts a un vi gallec fet amb palomino que és una varietat pròpia d’Andalusia i que es ven als supermercats per 1,5 euros. També conegut com The Wine Advocate,  el seu criteri es converteix en dogma, i els vins que ell recomana es començen a vendre com l’escuma. Parker és el creador d’un sistema de punts, segons el qual, per sobre de 90 punts són considerats molt bons i  a partir de 95 excepcionals. Cada cop més,  un gran nombre de viticultors i bodeguers frizen perque Parker valori els seus vins i els otorgui una puntuació per sobre dels 90. Això ha portat, i aquest és el punt de partida de La batalla por el vino y el amor d’Alice Feiring que porta l’eloqüent subtítol o Cómo salvé al mundo de la parkerización,  a que cada cop més tots els vins tractin d’afalagar el paladar del senyor Parker i per tant, segons opinió d’Alice Feiring, s’hagi produit una pèrdua de diversitat , que cada cop més tots els vins s’assemblin i que “todos los vinos que probaba explotaban en mi paladar y se convertían en una bomba frutal y pegajosa, dominada por la vainilla y las almendras aplastadas, toqueteada y amañada por la tecnología y la química”.

Sí, ja ho sé, però el llibre val la pena

De entrada cal deixar clar que el llibre no és un alegat contra Robert Parker, el crític. No hi ha res personal. Al contrari, Alice Feiring no té cap problema en reconeixer els mèrits del de Maryland i com d’important va ser la seva aparició en el món del vi, en un moment en què la crítica de vins estava en mans de la indústria i del poderós Wine Spectator.  Per cert, ell reconeix en una conversa que l’autora reprodueix, que sí s’ha fet ric amb el vi. El llibre està a favor d’una manera tradicional de fer vi, que posi de manifest la personalitat de la zona de producció, fet amb les varietats pròpies de cada zona amb ceps propis i no clonats, d’acord amb la història de la bodega i que, en definitiva, tregui a la llum l’ànima del vi (el que deiem de la poesia). A favor del conrreu orgànic de la vinya,  i en l’extrem dels extrem fins i tot del conrreu biodinàmic, com a manera de preservar el territori i la qualitat del vi.

Però també és un llibre que va a la contra. Contra els bodegeurs que només es prepcupen d’agradar Parker (i quina culpa en té ell?), contra les empreses que ofereixen mètodes i productes químics als bodeguers perque que els seus vins tinguin molts punts Parker i no se n’amaguen, contra els que tracten les seves vinyes, buscant la màxima rendibilitat, amb adobs químics industrials, que a la curta modifiquen les característiques de color i gust de les varietats i que a la llarga malmenten la terra on es conrreen. Contra els que fan servir  llevats industrials, tècniques com la microoxigenació, i els que fan servir barriques de fusta nova i molt torrada, cosa que ella considera un autèntic anatema. Contra aquells que busquen fer vins sempre iguals perquè creuen que és el que vol el consumidor, vins on l’anyada no compti per res, perquè el que t’ha tret el clima to dóna la química i la tecnología. I quedin clares dues coses: en cap cas Alice Fiering parla de vins de supermercat sino de súper vins, cars i coneguts i denominacions d’origen de prestigi. I tampoc és només una qüestió de gust o de paladar. És un problema més holístic, com la biodinàmica. És el mateix punt de vista que el documental de JonathanNossiter Mondovino. No es tracta de què alguns els agradi el vi d’una mena i als altres d’una altra. El que està en joc segons Feiring és el vi en ell mateix. De seguir així les coses, el vi tal i com el vam coneixer un dia, està a punt desapareixer.

Alice Feiring no és critica de vins. És algú que escriu sobre el vi i el seu món, que és quelcom molt diferent.  Com a bonus track, cal dir que el seu llibre, és també un relat de les aventures i desventures dels diferents viatges que va fer per França, Espanya, Itàlia i els Estats Units, per poder escriure’l.

Fitxa del llibre

La batalla por el vino y el amor o Cómo salve al mundo de la parkerización

Alice Feiring

Juny 2010
Tusquets Editores
Los 5 Sentidos 46
ISBN: 978-84-8383-246-2
304 pàgines
19,23 € (IVA no inclós)

Ps.- Catering Deneuve no obté cap benefici de les vendes dels llibres que d’aquí es parli i que es facin seguint algún dels links que posem només per la comoditat dels nostres lectors. Això no vol dir, senyors i senyores de les editorials i dels lloc de venda online, que no estiguem disposats a percebre una justa i modesta comisió si algú compra algún dels seus llibres. Però si alguna vegada passa, els nostres lectors en seran oportunament informats.
Advertisements

Una resposta to “La defensora del vi nu”

Trackbacks/Pingbacks

  1. A propòsit d’Alice (Feiring) « Catering Deneuve Bloc - 15/11/2011

    […] dia us parlava del llibre d’Alice Feiring La batalla por el vino i el amor o Cómo salvé al mundo de la parkerización, en el que la seva autora parla de la globalització del món del vi i de com cada vegada més vins […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: